Falsa ingenuïtat, una estratègia per evitar responsabilitats

Llegida la premsa i oides en el plenari les explicacions de l’alcaldessa sobre el que ha passat amb la Universitat Catòlica a Carcaixent, tinc clar que la Sra Botella, més que admetre responsabilitats, el que pretén es esquivar-les i passar pàgina, amb l’esperança que tot s’oblide el més prompte possible.

Ha tingut molt de temps per donar explicacions, però no ho ha fet fins ara. Per què? Per convenciment o per qué anava a tractar-se en el plenari la resolució del conveni, i ha tractat de protegir-se de les crítiques innegables que anaven a caure-li?

És difícil creure en la voluntat de donar informació, quan mai ha volgut explicar res sobre allò que anava fent-se, especialment en relació a l’aulari inacabat i a la fugida posterior de la Catòlica. Durant molts mesos ella i els seus regidors van negar que l’aulari estava fet expressament per a la Catòlica. Recorda la Sra Botella que va impedir la presència del BLOC en la reunió convocada per definir les obres que anaven a pagar-se amb el Plan Confianza, entre les quals a majoritària era l’aulari?

I ara de sobte, com si res haguera passat, amb una actitud moixa es ho conta tot, (tot?) com si el que ha passat fora fàcilment comprensible, i normal en l’àmbit de la gestió municipal. És normal amagar durant mesos la finalitat d’un aulari que ocupa un solar municipal i en el que s’han gastat 1’2 milions d’euros? Es normal negar-ho fins el moment en que la Catòlica deixa clar que se’n va i tot queda al descobert? És normal comprometre’s en la construcció de l’aulari sense cap tipus de document ni garantia, basant-se únicament en un acord verbal? És normal que semble normal que les coses resulten un fracàs es tanquen amb una simple declaració de l’estil “ho sent, m’he equivocat, no tornarà a passar”?

El PP si vol pot dir que ha pecat d’ingenuïtat. Però això no significa que els ciutadans s’ho hagem de creure. Perquè és falsa ingenuïtat, una estratègia per evitar responsabilitats.

Els polítics, quan gestionen poden no encertar. I estos fracassos poden ser assumibles, sempre que en les decisions anteriors s’hagen adoptat les degudes precaucions, i malgrat això, al final els resultats no acompanyen.

Però els fracassos derivats de decisions irresponsables, faltes del mínim rigor, sense cap garantia, fent cas omís dels advertiments sobre els perills potencials, de cap manera poden quedar impunes, perque no són producte de la casualitat. Són conseqüència de la irresponsabilitat. 

I esta irresponsabilitat, en el cas de la Universitat Catòlica i la Sra Botella mai hauria de quedar impune.