dilluns, 7 de juliol del 2014

COMPROMÍS AMB LA TRANSPARÈNCIA I EL BON GOVERN

És una obvietat en els temps que corren reivindicar transparència i bones pràctiques de govern en les Administracions públiques. La societat ho demana dia sí dia també, i possibilitar-ho és una de les condicions necessàries per frenar el distanciament entre la ciutadania i el món de la política.

Moguts per la necessitat, i per aturar el descrèdit generat per la corrupció i les males pràctiques, les Corts Espanyoles aprovaren la Llei 19/2013, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. És una llei amb mancances, per exemple perquè tot i plantejar grans objectius, amb massa freqüència parla en nom de les persones, sense facilitar-ne, però, la seua participació.

La falta d’ambició és evident, més no per això les diferents administracions han de desaprofitar l’ocasió que la llei ofereix. Tots hem d’exigir que es posen en marxa, per a que en els terminis previstos siga possible accedir a la informació a la que tot ciutadà té dret, millorar el grau de transparència del funcionament de les administracions i avançar en l’aplicació de les bones pràctiques de govern.

Com sempre, hi ha qui veu el got mig ple, d’altres que el veuen mig buit. I, fins i tot, qui el veu completament buit, se n’oblida que la llei o els reglaments que possibiliten la seua aplicació no són una finalitat sinó un instrument per servir a la ciutadania, per facilitar l’accés a la informació, millorar la transparència i fer possible el bon govern. Són aquells que, sabedors de la seua incapacitat per arribar a acords mínims en benefici de la ciutadania, prefereixen quedar-se en la crítica fàcil sense entrar a considerar més arguments que l’autoria de la proposta.

Per a aquells que governen, o que, com Compromís, tenim aspiracions de governar en benefici de tots, és una tasca no tan fàcil, entre d’altres perquè cal fixar molt clarament els límits entre el que és el control legítim i el control que frega la irracionalitat i que no té cap altre objectiu que dissimular la incapacitat per dur endavant alguna part del seu programa electoral. I d’açò últim alguna cosa en sabem a l’Ajuntament de Carcaixent. A la vista de recents comportaments d’aquells que, amb l’excusa de la transparència, demanen i exigeixen còpies i còpies d’expedients sense una clara finalitat (és a dir, sense la justificació que la Llei de Transparència preveu per accedir a la informació), i que, en no aconseguir-ho immediatament, critiquen els qui tenen la responsabilitat de custodiar la documentació i/o els qui intentem aportar un poc de racionalitat.

En este sentit, estaria bé que reflexionaren, per exemple, sobre el "abans i el després" del Reglament Orgànic i de Funcionament de l'ajuntament de Carcaixent, que per molt que se'l vulga criticar, és manifestament més participatiu i transparent que l'anterior, fins el punt d'atorgar, per voluntat dels grups que l'hem aprovat, drets que en principi no correspondrien per exemple als trànsfugues o als que improvisen sobre la marxa intervencions, preguntes o precs, legítims però certament destarifades.